A una relació a distància no li falta amor. Li falta context compartit: la mateixa sala, el mateix temps, el mateix restaurant dolent. Les bones cites a distància reconstrueixen una mica d’aquest món compartit, fins i tot a través d’una pantalla.
Feu el mateix, no només parleu
Una videotrucada on només parleu cansa. Una trucada on tots dos feu alguna cosa junts es viu com una nit. La pantalla es converteix en una finestra, no en tota la cita.
- Cuineu la mateixa recepta alhora i mengeu «junts».
- Comenceu la mateixa pel·lícula amb una compte enrere i deixeu la trucada en silenci.
- Feu cadascú un trencaclosques de 1000 peces, i competiu a veure qui l’acaba primer.
- Aneu a fer un passeig a la mateixa hora i descriviu el que veieu.
Afegiu-hi una sorpresa que pugueu obrir els dos
La distància mata l’espontaneïtat, així que torneu-la a portar a propòsit. Envieu per correu un sobre segellat per obrir en una data fixada, o rasqueu una carta de Scratchy Moments en una videotrucada mentre l’altre mira, de manera que tots dos descobriu en el mateix moment què toca aquesta nit.
Respecteu els fusos horaris
- Trieu una franja setmanal fixa que us vagi bé als dos rellotges, i protegiu-la.
- Alterneu qui es queda despert fins tard.
- Manteniu un petit ritual de «bon dia / bona nit» per als dies entremig.
Planegeu la propera cita de veritat
Res no fa la distància més lleugera que una cita al calendari en què sereu al mateix lloc. Tingueu una llista compartida de coses per fer quan sigueu junts, i afegiu-hi coses després de cada trucada. Una calçotada, una escapada al Montseny, un vermut a la plaça: tot compta.
